Ruta 66 en Harley Davidson

dilluns, 28 de març de 2016 19:42

Alguns de vosaltres ja ens coneixeu, altres ens començareu a conèixer a través d’aquesta historia. Cada any intentem ajuntar dues de les coses que ens agraden, almenys durant uns dies a l’any, és a dir: viatjar i la moto. Hem fet una mica de tot: Catalunya de dalt a baix i de costat a costat, Andalusia, centre d’Espanya, Vitòria, escapada llampec a la concentració de Faro (Portugal), sud de França, una part de la costa oest francesa, tota la costa est francesa, regió de Chianti a Itàlia, … no ens espanten els Km, simplement els fem. Vam tenir motos anteriorment però amb la que vam començar a viatjar va ser amb la Suzuki V-Strom 650 i el seu primer “gran” viatge va ser Andalusia. Quan l’economia ho va permetre, ens vam vendre la petita Suzuki Marauder 250cc i vam comprar la Versys, en aquell moment els viatges ja van començar a ser amb les 2 motos. Fa un parell d’anys vam fer el relleu a la V-Strom amb una BMW R 1200 GS. Doncs si, ho hem de reconèixer, ens agraden les motos trail … Ara viatgem amb 1 o amb totes 2, depèn del pressupost i de la zona on tinguem pensat anar. Gaudim tant de la preparació del viatge com dels dies que som fora. Quan vam començar a viatjar sortíem de casa amb tot previst, sense donar peu a la improvisació, amb hotels reservats i rutes marcades. Uns anys més tard vam començar a anar més “a l’aventura”, una aventura controlada perquè només es tractava de buscar lloc per dormir i visitar les oficines de turisme per saber què visitar … però un viatge desastrós ens va fer tornar als orígens i trobar un equilibri. Ara marxem amb una ruta força pensada i alguns hotels pre-triats i segons el que volem fer en reservem un o altre des de mig camí.

Però el passat mes d’octubre vam deixar de banda les nostres preferències sobre el tipus de moto, la nostra “zona de confort” per triar destí de vacances i la preparació habitual i vam anar als Estats Units. Simplement vam tenir l’oportunitat d’anar-hi, teníem una bona excusa i no ens ho vam pensar. Disposàvem de 14 dies (incloent trajecte d’anada i tornada) i volíem fer un tram de la Route 66, el temps era just i era previsible que no poguéssim visitar tot el que volíem o entretenir-nos als llocs que ens agradessin més. Un altre “problema” va ser que no vam poder preparar nosaltres mateixos el viatge per falta de temps. Al ser un viatge llarg, on hi intervenen molts factors que cal lligar correctament perquè tot funcioni, vam decidir deixar la part més feixuga a l’agència de viatges. Ara que ha passat tot i veient com ha anat el viatge, creiem que ho haguéssim pogut reservar tot nosaltres sols sense massa problema però la falta de temps ens va fer decidir per aquesta opció.

Preparació:

• ESTA: document oficial i imprescindible per entrar a USA. Es pot fer el tràmit a l’agència de viatges o entrar a la web oficial i fer-ho un mateix. A l’agència omplen el formulari davant teu i et cobren 5 vegades més que si ho fessis tu mateix. Possible problema: només és en anglès, el document traduït al castellà està molt mal fet, cal tenir un bon nivell d’anglès i fixar-se bé amb les preguntes abans d’enviar-lo.
• Passaports: cal tenir passaport vigent per poder viatjar als EEUU. Cal demanar hora però el fan al moment (si la màquina no s’espatlla …). Recordeu portar fotos de carnet i que els cabells no us tapin les celles ni els ulls.
• Diners: Amb uns dies d’antelació, cal demanar canvi al banc. L’antelació suposo que depèn de cada banc o cada oficina, pregunteu-ho al vostre. El món targeta de crèdit/dèbit és ben diferent: ens havien dit que les targetes de dèbit no funcionaven i ens en vam fer de crèdit, una cada un per si una deixés de funcionar, la perdéssim, ens la robessin, … La setmana abans de marxar un de nosaltres va patir un “robatori electrònic” és a dir, algú havia fer càrrecs per internet amb la nostra targeta, en aquest cas de dèbit. Immediatament l’anul·lem i en sol·licitem una altra, aquesta nova targeta arriba just a temps per marxar però el pin no funciona, diu que no és correcte … en aquell moment pensem que no la podrem fer servir però, no! Al intentar pagar per primera vegada amb aquesta targeta, no només la màquina l’accepta sinó que no ens demana el PIN. Preguntem si és normal que no ens demani cap codi de seguretat i ens diuen “això que és?”. O sigui, que val més portar més d’una targeta, perquè ens hem trobat que en algun moment alguna no ha funcionat, però poden ser de crèdit o de dèbit, en el nostre cas han funcionat igual de bé i de malament.
• Carnet de conduir internacional: no és obligatori. Cal demanar hora a trànsit i el fan al moment. No el vam necessitar. El vam fer perquè allà tot va a criteri del policia que et para i si té un mal dia, i a sobre ets un turista estranger que porta el carnet de conduir escrit en un idioma que no és el seu, et pot amargar una estona de les teves vacances – o totes. Un altre fet que ens va fer decidir a portar aquest carnet és que els permisos de conducció de moto poden ser diferents a cada país i ens hagués costat demostrar que amb el nostre carnet podíem portar la moto que havíem llogat.
• El que vam tenir clar va ser la preparació de l’equipatge, penseu que el planning era 1 nit a Los Angeles, 7 nits en ruta i tornada a Los Angeles per passar-hi la resta de dies de vacances. Nosaltres vam tenir la sort de poder deixar les maletes amb la roba que no volíem dur durant els dies de ruta a casa de la nostra cosina però això no és cap problema si no teniu ningú que us ho pot guardar uns dies, un dels serveis que l’empresa de lloguer de motos oferia sense cost era el de guardar l’equipatge.
• Oblideu-vos de totes les mesures conegudes a Europa, ni centímetres o metres, ni litres, ni kilòmetres, allà tot va amb polzades, peus, milles o galons. I si aneu a algun burguer i us demanen el got petit, mitjà o gros, feu cas i agafeu el petit.

Tweet