Ruta 66 en Harley Davidson - Dia 1: Los Angeles

dilluns, 28 de març de 2016 19:42

DIA 1: Los Angeles (California)

Sortíem el dilluns dia 19 d’octubre de matinada des de l’aeroport de Barcelona, havíem de ser a l’aeroport 3 hores abans i tenir previst el temps des de casa fins a BCN i aparcar … resumint, que vam marxar de casa després de sopar sense dormir ni fer migdiada. El diumenge anterior ja va ser dur, treballàvem tots dos i des de les 7h del matí estàvem desperts. Vam començar el viatge cansats i no es preveia que fos un viatge gaire relaxant, però no ens importava gaire. El viatge Barcelona – Amsterdam el vam fer sense incidències però el temps d’enllaç a Amsterdam era molt just. Vam córrer (literalment) per l’aeroport d’Amsterdam per anar d’una punta a l’altre, amb l’agreujant que encara teníem menys temps perquè ens vam esperar molta estona dins de l’avió. Arribem a la porta d’embarc assignada i les pantalles informatives mostren que l’avió cap a LA va amb retard … pocs minuts més tard ens informen per megafonia que canvien la porta d’aquest vol … i uns minuts més tard sentim que hi ha algun problema i que demanen que ens posem en contacte amb el personal de l’aeroport per més informació. Aquest és el moment en el que posem a prova el nostre nivell d’anglès: ens expliquen que l’avió que ens havia de portar a LA està avariat i que el que el substitueix té 100 places menys, nosaltres som 2 dels que es queden a terra … com a alternativa, ens busquen lloc en un altre vol, però aquest va a Vancouver (Canadà), total, que hem de sumar una escala i unes quantes hores més de viatge. Un cop a Vancouver cal agafar un altre avió que ens porti finalment a LA, però no ens han donat targeta d’embarc i ens hem d’espavilar per aconseguir-la. Per molt que ho penso ara que ja hem tornat, encara no entenc com ens ho vam fer per arribar. El famós i imprescindible imprès ESTA no ens el van demanar enlloc, vam haver de declarar els béns i diners que portàvem per entrar a Canadà però no vam sortir de la zona internacional de l’aeroport, i el més sorprenent de tot va ser que no ens van perdre les maletes! No us podeu imaginar la cara d’alegria que vam fer quan, a Vancouver, ens van ensenyar una foto de les maletes per confirmar que eren les nostres. Un cop aterrem a LA, un conductor amb mala llet ens porta fins a l’hotel, desfem maletes ràpidament i triem el que ens endurem durant els dies de ruta. Són quarts de 10 de la nit i encara no hem sopat (allà sopen abans) … i fem la primera hamburguesa de les vacances!

Tweet